Fa 46 anys, un 16 de juny de l’any 1971, va néixer una nena a la ciutat de Barcelona, en una família humil i treballadora. Tota la seva vida, aquesta nena ha volgut sentir-se útil i agradar als demés.

 

La seva meta, era complir expectatives de gent que habitualment la rodejava i encara sabent que l'han estimada i la segueixen estimant molt, sempre li han posat el llistó molt alt. Ja, de petita, va patir el seu primer toc d'atenció, queixant-se de dolor a les turmells, s’asseia a les vores de les voreres, per descansar aquest "dolor". Durant els seus anys d'adolescent i joventut, mai ha volgut decebre a ningú, sobretot als seus i ha suportat un pes que no li corresponia.

Persona de caràcter inflexible, intolerant, blanc o negre; madura i, arriba un dia que es casa i forma una família amb dos fills, un nen i una nena.

 

Durant tots aquests anys, el seu cos físic rep missatges d'alerta perquè es produeixi un canvi el menys violent possible, per inconsciència, aquests missatges es deixen passar, no se'ls fa cas, i de sobte si tu no et pares, "ells" et paren.

És el que vulgarment diem "el meu cos ha explotat".
Un 24 de setembre li comenten els resultats d'unes anàlisis que es va fer per no trobar-se bé, i primera notícia: "vostè té reuma".